Pel·lícules musicals

Aquesta setmana parlarem de cinema musical, un gènere que de tant en tant dóna alguna sorpresa. Aquest ha sigut el cas de la recentment estrenada “La ciudad de las estrelles (La La Land)", la qual ha estat rebuda amb l’aplaudiment tant del públic com de la crítica.

De camí cap els premis Oscar 2017 ja apuntant ven alt, doncs d’entrada ha estat la gran guanyadora dels “Globus d’Or 2017” fent-se amb els 7 premis amb els que estava nominada.

Però al llarg dels anys, el gènere musical ha donat un gran nombre de bones pel·lícules, i si fem una repassada ràpida a aquest gènere, veiem que hi ha títols inoblidables en totes les èpoques.

Pot ser de les primeres pel·lícules que han passat a la posteritat ens quedaríem amb un dels gran clàssic no tant sols del cinema musical, sinó del cinema en general “Cantado bajo la lluvia” de 1952, amb Gene Kelly, Donald O’Connor i Debbie Reynols, dirigida per Stanley Donen i el propi  Gene Kelly.

Va haver de passar gairebé una dècada perquè s’estrenés un altre gran clàssic “West Side Story”, a l’any 1961, amb Natalie Wood, Richard Beyner i George Chakiris, d’entre altres, i dirigida per Ernest Lehman. Aquesta pel·lícula va ser estrenada com una moderna versió de “Romeo i Julieta” d’un barri marginal de New Yord.

La propera pel·lícula ha remarcar, no es altra que “Mary Poppins” de 1964, amb Julie Andrews i Dick van Dyke, dirigida per Robert Stevenson. Apart de ser considerada un clàssic del cinema musical també podríem catalogar-ho com cinema familiar. Aquest film va aconseguir 5 Oscars: d’entre ells un a la millor BSO.

Sense allunyar-se gaire del cinema familiar i sobre la mateixa època hi trobem “Sonrisas y lágrimas”, de 1965, també amb Julia Andrew, però aquesta vegada acompanyada de Christopher Plummer, i dirigida per Robert Wise. La temàtica és molt similar a l’anterior, amb una mainadera, uns nens que cuidar i moltes cançons. Igual que l’anterior va rebre 5 Oscars, entre ells un a la millor BSO.

Ara canviarem de registre, temàtica i públic a qui va destinada la següent pel·lícula, es tracta de “Cabaret” de 1972, amb Liza Minnelli i Michael York, dirigida per Bob Fosse. Una de les millor pel·lícules de la història, amb diàlegs enginyosos i un gran missatge. Va rebre 8 premis Oscars de un total de 10 nominacions.

La següent pel·lícula s’ha convertit amb els pas dels anys en una pel·lícula de culte, amb cançons que se’t enganxen i molta diversió, ens referim a “Grease”, de 1978, amb John Travolta i Olivia Newton-John, dirigida per Randal Kleiser, tot i que no va rebre cap Oscar sí va tenir una versió per la televisió i una seqüela a l’any 1982.

Si voleu passar una estona divertida i no parar de riure, aquesta és la vostra pel·lícula “The Blues Brother”, estrenada a Espanya sota el títol de “Granujas a todo ritmo”, de 1980, amb Dan Aykroyd i John Belushi, dirigida per John Landis i el propi Dan Aykroyd. Aquesta, al igual que l’anterior a passat a se4r, amb els anys una pel·lícula de culte, doncs té una de les millors bandes sonores dels 80.

Aquell mateix any, també s’estrenava “Fama”, en anglès “Fame”, amb Irene Cara, Lee Curreri, Laure Dean... d’entre altres, dirigida per Alan Parker. Tot solament va guanyar 2 Oscars, un d’ells a la millor BSO, va tenir tant d’èxit que es va fer una sèrie per TV, amb un total de 6 temporades i 136 episodis (1982 – 1987). Fins i tot es podria dir que la sèrie va superar la mateixa pel·lícula, cosa no gaire habitual.

De l’època dels 80, concretament el 1983, hi tenim “Flashdance”, amb Jennifer Beals, Michael Nouri, Lilia Skala, Sunny Johnson... d’entre altres, dirigida per Adrian Lyne. Aquesta pel·lícula solament va aconseguir 1 Oscar a la millor cançó original, però va esdevenir tot un fenomen al convertir-se amb la cinta més taquillera dels anys 80.

Quatre anys més tard i amb la mateixa actriu principal, arriba “Dirty Dancing”, de 1987, i amb Patrick Swayze com galant. La cinta, al igual que l’anterior solament va guanyar un Oscar a la millor cançó original, però tenint com a protagonista el Patrick Swayze n’hi havia prou per fer de aquesta pel·lícula un èxit de taquilla a reu del món.

Ara hauran de passar més de 20 anys per parlar d’un gran èxit, és tracta de “Mamma Mia” del 2008, amb Meryl Streep, Pierce Brosnan, Colin Firth, Amanda Seyfreid... d’entre altres, dirigida per Catherine Johnson. Aquest pel·lícula no va aconseguir endur-se cap Oscar, tot i tenir una BSO amb les cançons més enganxoses dels darrers anys.

I arriben al final, aquí hi tenim “Los Miserables”, del 2012, amb Hugh Jackman, Rossell Crowe, Eddie Redmayne, Anne Hathaway... d’entre altres, dirigida per Tom Hooper. Aquesta és una adaptació musicada de l’obra honònima de Victor Hugo. D’entre els premis que va rebre hi tenim el “Globus d’Or” a la millor pel·lícula musical, 3 Oscars i d’altres premis.   

font: www.cinedor.es