Cicle Gaudí

PROGRAMACIÓ PEL·LÍCULES 2017
GENER	FEBRER	MARÇ
LA MILLOR OPCIÓ	NO CULPES AL KARMA DE LO QUE TE PASA POR GILIPOLLAS	EL ELEGIDO

Consulteu dates i sales on es projecten,aquí 

També a Rubí, Teatre La Sala

Premis Gaudi 2017

La gran guanyadora dels premis Gaudi 2017 ha estat “Un monstruo viene a verme” amb 8 premis, la majoria d’ells tècnics, encara que també a aconseguit el de millor direcció. Aquí teniu la llista de les categories més importants.

Pot ser un avanç dels premis Goya? , qui sap... el proper dissabte sortirem de dubtes.

Mejor película

- "El rey tuerto"

- "La próxima piel"

- "Las amigas de Àgata"

- "Todos los caminos de Dios"

Mejor dirección

- Albert Serra, "La muerte de Luis XIV"

- Isaki Lacuesta e Isa Campo, "La próxima piel"

- Juan Antonio Bayona, "Un monstruo viene a verme"

- Marc Crehuet, "El rey tuerto"

Mejor protagonista femenina

- Betsy Túrnez, "El rey tuerto"

- Emma Suárez, "La próxima piel"

- Ruth Llopis, "El rey tuerto"

- Silvia Pérez Cruz, "Cerca de tu casa"

Mejor protagonista masculino

- Alain Hernández, "El rey tuerto"

- Àlex Monner, "La próxima piel"

- Eduard Fernández, "El hombre de las mil caras"

- Miki Esparbé, "El rey tuerto"

Mejor película europea

- "Elle"

- "Mustang"

- "El hijo de Saúl"

- "Langosta"

Novetats DVD gener 2017

	El libro de la selva 2016 Jon Favreau		Batman v Superman: El amanecer de la justicia 2016 Zack Snyder
	Deadpool 2016 Tim Miller (IV)		El caso Fritz Bauer 2015 Lars Kraume
	Foxcatcher 2014 Bennett Miller		Irrational Man 2015 Woody Allen
	Julieta 2016 Pedro Almodóvar		La bruja 2016 Robert Eggers
	Más allà de las montañas 2016 Zhang-ke Jia		Mustang 2016 Deniz Gamze Ergüven
	Nuerstra hermana pequeña 2016 Hirokazu Koreeda		Star Wars: El despertar de la Fuerza 2015 J. J. Abrams
	X-Men: Apocalipsis 2016 Bryan Singer		Cuenta conmigo 1986 Rob Reiner
	Dick Tracy 1990 Warren Beatty		Frankenstein 1994 Kenneth Branagh

Cinema infantil 2016-2017

Una vida de pel·lícula: Eduard Brunet

Recorregut per les pel·lícules de la teva vida

Enquesta a: Eduard Brunet
La primera pel·lícula que recordes		La millor pel·lícula d’humor		Personatge de ficció amb qui et sentis identificat		Una pel·lícula amb la que has plorat
Star War		This is spinal tap		El gran Lebowski		Hotel Rwanda
La pel·lícula que més vegades has vist		Una pel·lícula que no pot faltar a la Biblioteca		La pel·lícula espanyola que més t’agradi		Una pel·lícula sobrevalorada
Pulp Fiction		Pequeña Miss Sunshine		Acción mutante		Braveheart

Pel·lícules musicals

Aquesta setmana parlarem de cinema musical, un gènere que de tant en tant dóna alguna sorpresa. Aquest ha sigut el cas de la recentment estrenada “La ciudad de las estrelles (La La Land)", la qual ha estat rebuda amb l’aplaudiment tant del públic com de la crítica.

De camí cap els premis Oscar 2017 ja apuntant ven alt, doncs d’entrada ha estat la gran guanyadora dels “Globus d’Or 2017” fent-se amb els 7 premis amb els que estava nominada.

Però al llarg dels anys, el gènere musical ha donat un gran nombre de bones pel·lícules, i si fem una repassada ràpida a aquest gènere, veiem que hi ha títols inoblidables en totes les èpoques.

Pot ser de les primeres pel·lícules que han passat a la posteritat ens quedaríem amb un dels gran clàssic no tant sols del cinema musical, sinó del cinema en general “Cantado bajo la lluvia” de 1952, amb Gene Kelly, Donald O’Connor i Debbie Reynols, dirigida per Stanley Donen i el propi  Gene Kelly.

Va haver de passar gairebé una dècada perquè s’estrenés un altre gran clàssic “West Side Story”, a l’any 1961, amb Natalie Wood, Richard Beyner i George Chakiris, d’entre altres, i dirigida per Ernest Lehman. Aquesta pel·lícula va ser estrenada com una moderna versió de “Romeo i Julieta” d’un barri marginal de New Yord.

La propera pel·lícula ha remarcar, no es altra que “Mary Poppins” de 1964, amb Julie Andrews i Dick van Dyke, dirigida per Robert Stevenson. Apart de ser considerada un clàssic del cinema musical també podríem catalogar-ho com cinema familiar. Aquest film va aconseguir 5 Oscars: d’entre ells un a la millor BSO.

Sense allunyar-se gaire del cinema familiar i sobre la mateixa època hi trobem “Sonrisas y lágrimas”, de 1965, també amb Julia Andrew, però aquesta vegada acompanyada de Christopher Plummer, i dirigida per Robert Wise. La temàtica és molt similar a l’anterior, amb una mainadera, uns nens que cuidar i moltes cançons. Igual que l’anterior va rebre 5 Oscars, entre ells un a la millor BSO.

Ara canviarem de registre, temàtica i públic a qui va destinada la següent pel·lícula, es tracta de “Cabaret” de 1972, amb Liza Minnelli i Michael York, dirigida per Bob Fosse. Una de les millor pel·lícules de la història, amb diàlegs enginyosos i un gran missatge. Va rebre 8 premis Oscars de un total de 10 nominacions.

La següent pel·lícula s’ha convertit amb els pas dels anys en una pel·lícula de culte, amb cançons que se’t enganxen i molta diversió, ens referim a “Grease”, de 1978, amb John Travolta i Olivia Newton-John, dirigida per Randal Kleiser, tot i que no va rebre cap Oscar sí va tenir una versió per la televisió i una seqüela a l’any 1982.

Si voleu passar una estona divertida i no parar de riure, aquesta és la vostra pel·lícula “The Blues Brother”, estrenada a Espanya sota el títol de “Granujas a todo ritmo”, de 1980, amb Dan Aykroyd i John Belushi, dirigida per John Landis i el propi Dan Aykroyd. Aquesta, al igual que l’anterior a passat a se4r, amb els anys una pel·lícula de culte, doncs té una de les millors bandes sonores dels 80.

Aquell mateix any, també s’estrenava “Fama”, en anglès “Fame”, amb Irene Cara, Lee Curreri, Laure Dean... d’entre altres, dirigida per Alan Parker. Tot solament va guanyar 2 Oscars, un d’ells a la millor BSO, va tenir tant d’èxit que es va fer una sèrie per TV, amb un total de 6 temporades i 136 episodis (1982 – 1987). Fins i tot es podria dir que la sèrie va superar la mateixa pel·lícula, cosa no gaire habitual.

De l’època dels 80, concretament el 1983, hi tenim “Flashdance”, amb Jennifer Beals, Michael Nouri, Lilia Skala, Sunny Johnson... d’entre altres, dirigida per Adrian Lyne. Aquesta pel·lícula solament va aconseguir 1 Oscar a la millor cançó original, però va esdevenir tot un fenomen al convertir-se amb la cinta més taquillera dels anys 80.

Quatre anys més tard i amb la mateixa actriu principal, arriba “Dirty Dancing”, de 1987, i amb Patrick Swayze com galant. La cinta, al igual que l’anterior solament va guanyar un Oscar a la millor cançó original, però tenint com a protagonista el Patrick Swayze n’hi havia prou per fer de aquesta pel·lícula un èxit de taquilla a reu del món.

Ara hauran de passar més de 20 anys per parlar d’un gran èxit, és tracta de “Mamma Mia” del 2008, amb Meryl Streep, Pierce Brosnan, Colin Firth, Amanda Seyfreid... d’entre altres, dirigida per Catherine Johnson. Aquest pel·lícula no va aconseguir endur-se cap Oscar, tot i tenir una BSO amb les cançons més enganxoses dels darrers anys.

I arriben al final, aquí hi tenim “Los Miserables”, del 2012, amb Hugh Jackman, Rossell Crowe, Eddie Redmayne, Anne Hathaway... d’entre altres, dirigida per Tom Hooper. Aquesta és una adaptació musicada de l’obra honònima de Victor Hugo. D’entre els premis que va rebre hi tenim el “Globus d’Or” a la millor pel·lícula musical, 3 Oscars i d’altres premis.   

font: www.cinedor.es

L'espai del desig

CCCB - Audiovisuals

Arxiu Xcèntric

1.000 m2 de desig
29 novembre 2016 - 19 març 2017

Utilitzan l'exposició "1.000m2 de desig" de mirall, aquest menú recopila una sèrie de peces d'Arxiu Xcèntric que juguen amb l'espai destinat a la sexualitat; sovint per contradir-lo, a vegades per reafirma-lo i d'altres cops per mutilar-lo.

Des de la intimitat més o menys convencional de llits, habitacions i llençols blancs, passant per fetitxismes i perversitats, alguns dels films qüestionen el protagonisme pornogràfic de la nuesa femenina, d’altres transporten fins espais insospitats on la sexualitat hi explota: la presó, el desert, la carretera.

Footnotes to a house of love (Laida Lertxundi, 2007, 13‘)

Fuses (Carolee Schneeman 1967, 22’ 5’’)

All can become a rose (Linda Christanell 1992, 7‘)

Removed (Naomi Uman, 1999, 6’)

Un Chant d’amour (Jean Genet 1950, 25’)

Korridor (Dietmar Brehm, 1997, 18‘)

Je tu il elle (Chantal Akerman 1975, 82’)

Una vida de pel·lícula: Manel Fernàndez

Recorregut per les pel·lícules de la teva vida

Enquesta a: Manel Fernàndez
La primera pel·lícula que recordes		La millor pel·lícula d’humor		Personatge de ficció amb qui et sentis identificat		Una pel·lícula amb la que has plorat
Superman		Allo, Allo!		No en tinc cap		Que verde era mi valle
La pel·lícula que més vegades has vist		Una pel·lícula que no pot faltar a la Biblioteca		La pel·lícula espanyola que més t’agradi		Una pel·lícula sobrevalorada
Lo que el viento se llevó		Caramel		Los santos inocentes		Pearl Harbor