Lolita, Stanley Kubrick, 1962, Regne Unit.
Intèrprets: James Mason, Peter Sellers i Sue Lyon.
Sinopsi: El professor Humbert Humbert pren
posessió de la seva càtedra de francès en un col·legi americà. Resideix a casa
de la Charlotte Haze, una atractiva i jove vídua. L'aparición d'una bella
adolescent, Lolita, que resulta ser filla de la propietària, trastoca els seus
plans i li obre uns horitzons insospitats.
Consideracions: Kubrick feia el salt (per alguns
enrere) a Europa, concretament a Anglaterra, per rodar una magnífica adaptació
de la controvertida novel·la de Nabokov "Lolita". Nabokov va accedir
a aquesta adaptació gràcies a que durant un somni, el seu avi se li va
aparèixer i li va dir que confiés en uns pallassos anomenats Harry i Kubirkin.
En lloc d'aquests pallassos, van fer aparició dos joves productors: Harris i
Kubrick. A Nabokov li va semblar bé... La pel·lícula va tenir un remake dirigit
per Adrian Lyne i protagonitzat per Jeremy Irons i Melanie Griffith.
The
Ladykillers (El quinteto de la muerte), Alexander Mackendrick, 1955, Regne Unit. Intèrprets:
Alec Guinness i Peter Sellers
Sinopsi: Un criminal lloga una habitació a
Londres i amb els seus amics fingeix assajar un quartet per a encobrir-se amb
la innocent vella casolana. Quan ella descobreix la veritat i els diners que
han robat planegen matar-la. Però no es decideixen qui hauria de fer-ho i
mentrestant pateixen accidents que els maten un a un.
Consideracions: Deliciosa comèdia produïda per la
emblemàtica companyia britànica Ealing, candidata a l'Oscar en la categoria de
millor guió original. L'any 2004, els germans Coen en van realitzar un
desafortuntat remake.
Witness
for the Prosecution (Testigo de cargo), Willy Wilder, 1957, EE-UU. Intèrprets: Charles
Laughton, Marlene Dietrich i Tyrone Power.
Sinopsi: Un prestigiós advocat criminalista,
malalt del cor, s'enfronta al que pot ser el seu últim cas: la defensa d'un
home acusat de l'assassinat d'una dama rica.
Consideracions: En aquesta ocasió, Wilder sí sortia
absolutament satisfet del resultat de la pel·lícula, i en particular de la
feina de Sir Charles Laughton, qui segons Wilder era "el millor actor amb
el que havia treballat". Que poguem fruir amb aquesta pel·lícula judicial
és culpa de la Marlene Dietrich. L'actriu va proposar el rodatge d'aqueta
pel·lícula i va exigir interpretar la Christine Helm Vole i que el director fos
Wilder.
Rebeca, Alfred Hitchcock, 1940, EE-UU.
Intèrprets: Laurence Olivier i Joan Fontaine.
Sinopsi: És la història d'una jove tímida que
durant un viatge, fent de dama de companyia, coneix el ric vidu Maxim de
Winter. Enamorada, accepta casar-s'hi, i un cop a la fastuosa mansió de Sr. de
Winter, és rebuda estranyament per la majordona. Poc a poc, anirà adonant-se de
la importància del record de l'anterior Sra. de Winter, Rebecca.
Consideracions: La "Selznick" va adoptar
l'ingrés a la indústria del cinema nordamericà del mestre britànic Alfred
Hitchcock, que havia triomfat arreu del món amb la qualitat del seu suspens.
L'èxit del director es va fer encara més patent amb aquesta pel·lícula, que va
aconseguir l'Òscar a la millor pel·lícula i a la fantàstica fotografia en blanc
i negre de George Barnes. Va ser nominada a nou categories més, entre les que
destaquen les de millor director, millor actor (Lawrence Olivier), millor
música i millor guió.
Brief
Encounter (Breve encuentro), David Lean, 1945, Regne Unit. Intèrprets: Celia Johnson
i Trevor Howard
Sinopsi: Un home i una dona casats es coneixen
casualment en una estació de tren. La relació de simpatia inicial es transforma
ràpidament en un amor prohibit que els treu de la seva rutina diària. El dilema
que es planteja sembla clar: seguir junts i trencar amb els seus respectius
matrimonis... o deixar-se de veure per sempre més.
Consideracions: Una de les pel·lícules més delicades
i intimistes del britànic David Lean, autor de les més que estimables super
produccions Ryan's Daughter (La hija de Ryan), Lawrence of Arabia (Lawrence de
Arabia), Doctor Zhivago o The Bridge on the River Kwai (El puente sobre el río
Kwai).
To
Kill a Mochingbird (Matar un ruiseñor), Robert Mulligan, 1962, EE-UU. Intèrprets: Gregory Peck.
Sinopsi: Atticus, és una advocat que decideix
defensar davant els tribunals a un home negre acusat de violar una dona blanca.
Matar un rossinyol mostra una comunitat dominada pels prejudicis racials, la
desconfiança cap al diferent, la rigidesa dels vincles familiars i veïnals, i
un sistema judicial gairebé sense garanties per a la població de color.
Consideracions: La pel·lícula va ser un èxit en
taquilla, recaptant més de 20 milions de dòlars enfront dels 2 que va tenir de
pressupost. Va guanyar tres premis Oscar: millor actor per Gregory Peck, millor
direcció artística i millor guió adaptat per Horton Foote. Va ser nominada a
cinc Òscars més, incloent el de millor actriu per Mary Badham, pel seu paper de
Scout.
The
woman in the window (La mujer del cuadro), Fritz Lang, 1945, EE-UU. Intèrprets:
Edward G. Robinson i Joan Bennett
Sinopsi: Un home de vida vulgar, casat i amb
dos fills, es queda sol a Nova York durant l'estiu. Sense saber com, es troba
embolicat en una trama de misteri i malson amb una bella dona.
Consideracions: Una nova lliçó de cinema negre de
Fritz Lang, donant a la figura de la femme fatale la importància i el
tractament apropiat pel que aquest gènere requereix. Inoblidables Edward G.
Robinson i Joan Bennett en una pel·lícula indispensable per tot seguidor del
film noir, i per tot cinèfil, sense excepció.
Key
Largo (Cayo largo),
John Huston, 1948, EE-UU. Intèrprets: Humphrey Bogart, Edward G. Robinson i
Lauren Bacall.
Sinopsi: Un grup de gàngsters retinguts en un
hotel de la costa de Florida per una forta tempesta. Allí el "rei dels
gàngsters", Johnny Rocco (Edward G. Robinson), s'oculta fent-se el amo del
lloc i retenint a punta de pistola a Nora Tremp (Lauren Bacall), propietària de
l'hotel, al seu sogre invàlid (Lionel Barrymore ) i el veterà de guerra Frank
McCloud (Humphrey Bogart). Amb Rocco, hi ha la seva núvia (Claire Trevor), que
és una cantant en època de decadència.
Consideracions: Robinson va tenir la facturació superior sobre
Bogart en les seves quatre pel·lícules anteriors junts: Les bales ni les
paperetes (1936), Kid Galahad (1937), The Amazing Dr. Clitterhouse (1938) i el
germà orquídia (1940). Per aquesta pel·lícula, però, el nom de Robinson apareix
a la dreta de Bogart, però col·loca una mica més alt en els pòsters, i també en
els crèdits d'obertura de la pel·lícula, per indicar l'estat gairebé igual de
Robinson. La imatge de Robinson també va ser notablement més gran i centrat en
el cartell original, amb Bogart relegat a un segon pla.
Now,
Voyager (La extraña pasajera),
Irving Rapper, 1942, EE-UU. Intèrprets: Bette Davis, Paul Henreid i Claude
Rains.
Sinopsis: Una solterona amargada i controlada
per la seva dominant i insensible mare que intenta persuadir-la per a que
descobreixi l’amor, la angoixa i la eventual alegria. Gràcies a l’ajuda de un
amable psiquiatra, Charlotte comença a recuperar l’autoestima i superar les
pors. Disposada a gaudir de la nova vida, fa un creuer per Amèrica en un
vaixell, on coneixerà un arquitecte infeliçment casat.
Consideracions: Durant anys, Davis i Paul Henreid van afirmar
que el moment en què Jerry es posa dos cigarrets a la boca, i els encén per a continuació, posar-ne un als llavis de
Charlotte, va ser desenvolupat per ells durant els assajos, inspirat en un
hàbit que Henreid compartia amb la seva dona, però als esborranys de guió de
Casey Robinson en els arxius de la Universitat del Sud de Califòrnia indiquen
que va ser inclosa pel guionista en el seu guió original. L'escena va quedar
una marca indeleble que Davis més tard explotaria com a pròpia.
White
Heat (Al rojo vivo),
Raoul Walsh, 1949, EE-UU. Intèrprets: James Cagney i Virginia Mayo.
Sinopsis: Narra la violenta vida del gàngster Jarret
dins i fora de la presó, doncs és alhora un sorprenent estudi sobre el caràcter
del personatge. Jarret és un gàngster psicòtic que es regeix pels seus impulsos:
assassina al seu còmplice ferit mentre es deleix en l’acte, abandona a la seva
seductora muller, però és capaç de adorar la seva severa mare.
Consideracions: Al juny de 2008, l'American Film Institute va
publicar la seva llista dels "Top Ten". La llista de les 10 millors
pel·lícules en deu gèneres diferents, després de la votació més de 1.500
persones de la comunitat creativa. “Al
rojo vivo” va ser reconeguda com el quart millor pel·lícula del gènere de gàngsters.
A més, ranking "Made it, Ma!" va quedar en # 18 en la llista de les millors cites de
pel·lícules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada